Finalitzat el III cicle de Diàlegs: “Ètica aplicada a empreses i organitzacions”, de la FFH i l’Obra Social “la Caixa”

Quan s’organitza un cicle de diàlegs sobre ètica aplicada a empreses i organitzacions, ja s’està gestant un canvi social important. És el moment en què les humanitats són demandades amb urgència al món empresarial, un món que entre tots hem construït amb uns tints de competitivitat adreçada a una productivitat important en els últims segles. L’ètica va quedar fora de consideració i de la mateixa forma que un nen demanda límits per la seva estabilitat, ara la reclamem.

La jornada del passat 14 de juny ha estat la cloenda d’un cicle de tres anys on hem repensat quina situació tenim, què volem canviar i quines eines ens calen per fer-ho. El cicle, impulsat per la Fundació Factor Humà en col·laboració amb la Obra Social “la Caixa”, es va idear per consolidar l’aprenentatge sobre eines i metodologies que ens permetin integrar l’ètica en el cor de les nostres organitzacions i en el procés de presa de decisions. En ell s’ha passat de compartir les carències, necessitats i expectatives d’empreses i organitzacions en l’àmbit de l’ètica aplicada, a generar eines i coneixement a partir de l’important treball col·laboratiu per part de les entitats participants.

Resulta molt interessant que el títol de l’última taula rodona sigui : “Ètica i economia: un amor impossible?”. Obre un procés de reflexió important en el món de l’empresa on no beneficia que siguin tan marcades les polaritats existents.

Personalment considero que a la cloenda de les jornades es respira un aire d’esperança on l’aplicació de l’ètica  envers el nostre dia a dia marca la diferencia en el tracte entre persones que treballen juntes per construir una societat amb autèntic benestar. Una societat on es té cura de la diferència i es busca una equitat i no una igualtat homogeneïtzadora despersonalitzada. Una cultura social on el treball és part de la vida i no ens aliena convertint-nos en producte d’intercanvi, una societat on la transparència té tendència a desaparèixer, ja que on hi ha confiança i una veritable relació d’amor no cal transparència.

Actualment, clients i proveïdors exigeixen unes maneres de fer, una responsabilitat social. Hi ha moltes bones pràctiques a les petites i mitjanes empreses i és important fer-les visibles. Es parla de la importància de sensibilitzar i formar les petites i mitjanes empreses ja que tenen diferents realitats que les grans empreses en el dia a dia.

Begoña Román, a la seva conferència final, defineix la relació entre ètica i economia com una relació necessària, d’interdependència i que a més a més, és una bona relació. Destaca la importància de no separar: som animals orgànics i necessitem menjar. És per això que no podem viure l’ètica separada de l’economia.

En l’era global no hi ha dintre i fora, tot està interrelacionat i per això necessitem que la gent reconstrueixi el concepte de responsabilitat i poder. De construir el concepte de poder, la idea de poder associada a donar el teu temps de manera que no hi ha espai per a la teva vida personal, l’animal competitiu que devora el món per aconseguir el poder, implica una devastació del món, una violència envers un mateix i l’entorn. El concepte de poder ha de donar temps a la gestió, no deixar la teva vida a part; demana generositat envers els dos sentits. Una relació amorosa és una relació de donar-se sense esperar res a canvi perquè el donar-se ja és una vida bona.

S’ha d’aspirar a la cooperació com a benefici mutu i benefici social. Hem de canviar la noció de cooperació, renombrar-la perquè no ha de ser una relació vertical de poder sinó una relació horitzontal igualitària. Passar de pensar en el què guanyo? al què deixo de perdre?. En la resolució de conflictes no estem mai en igualtat de condicions: hem d’atendre la diferència. D’aquí la importància de l’anàlisi del cas concret, d’atendre la concreció amb actitud amorosa, de cura de l’altre al mateix temps que faig cura de mi mateix.

Ha de ser una noció de cooperació que s’emmarqui dins de la noció de justícia social. Una economia que ha pensat la corresponsabilitat, la noció de benefici mutu. Hem de pensar una economia altruista i voluntària.

No volem un amor impossible. Volem un amor real, que és difícil com tot allò bo. Necessita tenir cura de la relació, molt de temps de diàleg, perquè ha de ser una llarga vida de relació. Ha de tenir fe en el futur i gaudir del present. Una relació bona que genera bona vida en la que tenim cura un de l’altre i que quan ens presentem en públic ho fem tal com som. Sense amagar-nos, de forma transparent.

Sis punts claus de la sessió de cloenda:

  1. La cultura ètica, rehumanitzar el món passa per que hi hagi un lideratge ètic per iniciar el canvi de valors.
  2. Hi ha bones practiques, calen bones practiques.
  3. Els conflictes d’interessos son inevitables, és vida. Ha d’haver-n’hi!! Com s’identifiquen? Com s’han gestionat? Anar a cada cas particular i concret ens enriqueix.
  4. La importància de la cura. Arribar a una Cuitadania (cuidar el ciutadà). Prendre consciència de com ho fem o no.
  5. Transparència. Mostrar-te en públic perquè et coneguin i et reconeguin. Sortir de la cultura de l’amagar. Què és intimitat i què intimida? (posa l’exemple de la forquilla salarial: és vergonyosa? Per això es difícil mostrar les retribucions?) saber diferenciar què és de transparència i què és de confidència.
  6. L’ètica implica una agència i un fer. La importància de la corresponsabilitat.

Va obrir l’acte i va donar la benvinguda als assistents el vicepresident de la Fundació Factor Humà, senyor José Miguel de la Dehesa, la contextualització de la jornada de cloenda a càrrec de Josean Lavado i Anna Bolaños, secretaris tècnics del projecte i membres de la Comissió Consultiva de la Fundació. Van participar a la taula rodona: com a moderador, Lluís Reales, periodista de Betevé, Itziar Ruedas, advocada del Departament Jurídic i Responsable d’Igualtat e Immigració de PIMEC, David Cos, Vicepresident de ResponCAT i President de Grup Clade, Montse Ros, Responsable d’Organització i Comunicació i Portaveu de CCOO, Lourdes Parramon, Cap de l’Àrea de Relacions Institucionals de l’Oficina Antifrau de Catalunya i Begoña Román, Professora d’Ètica a la Universitat de Barcelona.

Rosa Maria Diaz Revaliente

Tècnica de la Direcció General de Modernització i Innovació de l’Administració

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s