Jordi Graells: Un perfil d’Innovador Públic

Jordi Graells

El Club de Innovadores Públicos #CIP, ha publicat l’estudi El perfil del Innovador Público, En aquest estudi es presenten els resultats de l’enquesta que es va realitzar amb l’objectiu principal de posar en valor la figura de l’Innovador i destacar el seu paper en la millora de les nostres administracions, i en la modernització dels serveis públics i de l’atenció a la ciutadania.

En l’enquesta es demana a les persones entrevistades que destaquin el nom d’algun innovador que coneguin i valorin, i entre les primeres 5 posicions d’aquesta llista d’innovadors hi trobem el nostre company i membre d’InnoGent, Jordi Graells, que ens explica en aquest apunt perquè són necessaris els perfils innovadors a l’Administració Pública, i ens fa una valoració d’altres aspectes relacionats amb aquesta qüestió:

–      Per què són necessaris els perfils innovadors a l’administració pública?

Després d’uns quants decennis d’intent d’aplicació de teories i tècniques clàssiques de la gestió pública, no s’han acabat d’assolir els canvis esperats o desitjats. Ens cal un canvi d’enfocament que es correspongui amb els temps actuals, pel qual es consideri que els professionals de les administracions són el motor de canvi que, basant-se principalment en un ús intel·ligent i intensiu de les tecnologies, poden provocar petits canvis d’un gran efecte per al conjunt de l’organització i la societat. Són el que es coneix amb el neologisme intraemprenedors.

Es tracta d’incorporar en l’àmbit públic la lògica de les xarxes que ja té lloc en els àmbits més d’empresa i de la societat en general, interaccionant en les xarxes socials amb finalitats personals, lúdiques, comercials, etcètera. En aquesta visió, cal integrar, per exemple, la ciutadania en la presa de decisions i l’elaboració i millora de serveis. I no fer-ho en processos paral·lels als de gestió pública, sinó integrar-los en la planificació estratègica, en la gestió pressupostària, en la producció normativa i en el disseny, gestió i provisió dels serveis en general.

–      Com valores l’evolució dels sistemes interns de treball de l’administració?

Hi comencen a haver iniciatives que van cap aquest sentit; tanmateix queda molt per fer. Cal adaptar les polítiques públiques i els serveis que ofereix l’administració al que demanda la ciutadania del segle XXI.

–      Per on començar?

Podríem començar a dissenyar entorns de col·laboració a l’organització, dins d’una estratègia més general de govern obert. Aquest model de gestió i governança no és una moda (encara que darrerament hi ha un abús invocant-lo amb massa freqüència); és el requisit imprescindible per a la pervivència de governs i administracions. Es basa metodològicament en la innovació oberta, per resoldre problemes concrets de manera eficaç, i ha de permetre obtenir ràpidament la massa crítica suficient per estar a l’alçada del que n’espera la ciutadania.

–      Com podem detectar i aprofitar el talent intern per a impulsar l’evolució i canvi a casa nostra?

Acostumen a ser persones que tiren endavant projectes de canvi tangibles; molt lluny d’algun tipus d’innovació basada només en l’exposició de powerpoints i discursos semàntics. El seu objectiu no és fer aportacions de valor en forma no només d’idees, sinó que creen noves realitats. A més darrerament comencen a despuntar xarxes que apleguen persones que volen millorar l’administració des de dins, com InnoGent, des de dins la Generalitat, i la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), en l’àmbit de les administracions catalanes.

–      Quines característiques i capacitats descriuen la persona innovadora?

A més de detectar-los principalment, com hem dit, pels resultats que produeixen, són persones que actuen com a nodes d’aquest món de xarxes que conformen els àmbits on ens movem. No identifiquen com a públic objectiu els usuaris dels serveis que gestionen o presten; al contrari: per a ells són subjectes actius, capaços i emprenedors com ells, que des del seu rol d’actors públics (ciutadania, empreses, entitats) poden aportar també valor a l’administració. Per tant, les persones innovadores no solen treballar en clàssiques formes d’organització del treball més jerarquitzades sinó que les trobem en comunitats, equips transversals, etc.

–      La creativitat es té o es desenvolupa?

Hi ha una part de la creativitat que pot ser innata. També hi ha vies senzilles per provocar-la (canviem els hàbits personals més insignificants i en comprovarem el resultat) i metodologies molt contrastades per acabar sent més creatiu.

–      Com imagines la Generalitat de Catalunya d’aquí a 5 anys?

La Generalitat de Catalunya en la relació amb els ciutadans, les associacions, les empreses… serà un node més de la xarxa. Haurà d’aprendre a conviure amb una relació més reticular i de més igualtat amb la resta d’agents, malgrat que el caràcter d’alguns dels serveis que continuarà oferint tindran un caràcter oficial (sobretot els que tenen a veure amb alguna habilitació o certificació i/o tràmits de l’administració). Però, per poder sobreviure a aquest canvi de paradigma, haurà de ser més competitiva i hi haurà d’afrontar, indefectiblement, canvis de gran calatge en l’actitud i la cultura organitzativa. I, per a això, serà imprescindible innovar arreu!

3 thoughts on “Jordi Graells: Un perfil d’Innovador Públic

  1. Bon dia i gràcies per l’apunt. Totalment d’acord, no una cultura com les de sempre jerarquitzada sino veure l’administració de forma transversal. Les persones de fora de l’administració no són objectes sino subjectes actius, capaços d’aportar valor. Veig l’administració, no pas ara, sino potser d’aquí uns anys com una xarxa, tenint en compte també parlant físicament. On l’espai és interconnectat i potser una mica com el disseny escolar, que s’està intentant aplicar. No cada matèria separada sinó tots els departaments interconnectats, per estalvi de diners i ser més efectius.

    M'agrada

  2. Segurament no està molt relacionat però fa uns dies va haver una jornada per mi important a BCN com IOT,, internet de les coses, que a part de funcionar en l’empresa privada pot resultar atractiva dins l’administració, no només per la simplifació de processos i temps sino per veure també i arribar a un repte que seria arribar on no arribem.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s