Conciliació i Igualtat

El passat dimecres, 22 d’abril, va tenir lloc la 6a. edició de la Jornada d’Igualtat organitzada per GAES, amb col·laboració amb la Fundació Factor Humà, amb el títol: “Conciliación e igualdad, dos valores en auge”.

La jornada va ser una reflexió sobre la igualtat d’oportunitats a les empreses i institucions, i sobre la raó per la qual els homes estan més presents en els consells d’administració de les empreses.

La presidenta del Comitè d’Igualtat de GAES, Conchita Gassó va dirigir el debat amb la presència de:

  • Mar Turrado, directora general de Bravo Capital, empresa amb gran experiència en el sector financer i empresarial.
  • Albert Campabadal, vicepresident de Gruposifu, empresa líder en la inserció de les persones amb discapacitat en les empreses.
  • Lucía Caram, monja dominica contemplativa que compagina la seva vida al claustre amb l’activitat social amb les persones més vulnerables, impulsora del Projecte MOSAIC de salut mental i la Fundació Rosa Oriol i autora de llibres com Mi claustre es el mundo. És l’última guanyadora del premi Català de l’any que atorga El Periódico.
  • Anna Corbella, regatista de l’equip GAES i que va aconseguir el 3r lloc del Barcelona World Race 2014-2015 i va ser la 1a dona espanyola en donar la volta al món.

Mar Turrado va iniciar el debat explicant que la desigualtat està present en les empreses i que aquest concepte s’ha d’entendre en un sentit molt ampli: discriminació per l’edat, per grup social i, finalment, per gènere. De fet, la igualtat de gènere només arriba al 15% de les empreses. A Catalunya, en canvi, en les empreses familiars de 2a generació, hi ha més presència de dones en els llocs directius. És un problema a nivell mundial, a Europa en un 13% de consells d’administració hi ha dones i aquesta xifra arriba al 16% en EEUU. La normativa europea actualment estableix una quota obligatòria. També va recordar que les empreses amb més presència de dones en els llocs directius són estadísticament més rentables i  mostren uns resultats sensiblement millors. Aquest fet, sens dubte, està en relació amb la diversificació: si les persones del consell de direcció són diferents per sexe, per edat o per grups minoritaris, la resposta és més rica i diversa. Turrado va denunciar que hi ha també un sexisme encobert i benèvol tant per part de dones com d’homes.

Finalment, la directora general de Bravo Capital va cloure que la solució passa per  integrar vida laboral i familiar, ja que ambdós àmbits conformen part d’una mateixa vida, i cal conciliar-los.

A continuació, Conchita Gassó va formular als ponents les qüestions següents:

1) Què és avui en dia la conciliació?

Lucia Caram va plantejar la necessitat de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb l’empresa i respondre a la pregunta: quin tipus de persona volem arribar a ser. Va explicar que avui en dia, hi ha hagut una distorsió en el món polític i econòmic perquè s’ha col·locat al centre el capital i no la persona. Hi ha un model de societat pervers que ha fracassat perquè s’ha centrat en la producció i en l’especulació, i no en les persones. Va afegir que ningú nega que s’ha de conciliar però vivim en un món hipòcrita que no permet el canvi. S’ha d’apostar per la reconciliació que ha de provenir del si de l’empresa. Preguntar-nos quin model de vida i d’empresa es vol. Va proclamar canviar el sistema per molt utòpic que sembli i valorar de nou la persona, treure cadascú el millor d’un mateix i posar-lo al servei de la societat. Si la persona se sent realitzada, aportarà a la societat.

Albert Campabadal destacà que a la seva empresa treballen persones de diferents classes socials i que no es pot realitzar igual una persona que està en un nivell més baix com és el personal de neteja o el missatger, on es requereix una presència efectiva del treballador, que en els nivells més alts on els directius poden organitzar el treball de diferent manera mitjançant el teletreball per exemple.

2) Existeix igualtat en l’àmbit esportiu?

Anna Corbella va explicar com va donar la volta al món en 91 dies juntament amb un home, i la seva experiència demostra que l’equip mixt funciona. A vegades va pensar que el seu company hagués preferit un home, però ell va destacar d’ella unes característiques, com l’experiència en navegació, per sobre de la força física. El que sí que és cert és que de 14 participants només va haver una dona.

3) Les persones quan treballen han d’escollir entre família i carrera professional?

Lucia Caram va respondre que a la pràctica sembla que sí han d’escollir una opció perquè la dona ha tingut, a més de treballar, la responsabilitat i la càrrega de tirar endavant la família.  Va explicar com fa uns anys un grup de dones la van trucar per parlar el dia de la dona treballadora. Es tractava d’un grup de dones de classe mitjana que es van veure expulsades del mercat laboral i abocades a la prostitució per la càrrega familiar. De les 30 dones, 12 van ser abandonades pels seus marits. Són exemples de la nova pobresa que ens envolta.

Va remarcar que existeix una igualtat de dignitat però no a l’hora d’assumir les responsabilitats domèstiques. En aquest aspecte les dones encara són les que surten perdent perquè per a elles les càrregues no ho són perquè la família forma part indissoluble de la seva persona.

Conchita Gassó va puntualitzar que la tasca de conciliar o no és una qüestió de la dona sinó de tots dos sexes, una parella pot preferir que en un moment donat sigui l’home qui es quedi amb els fills, són decisions d’equip,

4) Hi ha un estil diferent en l’empresa SIFU entre home i dona?

Albert Campabadal va explicar que quan la dona es va incorporar al mercat de treball, va adoptar un rol masculí. Avui en dia això ha canviat: l’home treballa més enfocat als resultats i la dona treballa més el camí per arribar a aquests. La riquesa per a l’empresa és la combinació de tots dos estils diferents.

5) Creieu que el vostre exemple pot servir a d’altres persones?

Anna Corbella va explicar com una dona que estava fent un tractament de quimioteràpia li va dir que havia estat una inspiració per ella i això té un valor molt gran encara que han de passar anys per poder parlar d’igualtat d’oportunitats. La conciliació no és només per a les persones que tenen fills sinó també s’ha de pensar que tothom té una vida a banda, estan els amics, els pares o les mascotes, tots conformen l’entorn personal.

Lucía Caram va respondre que el premi que ha aconseguit del Periódico de catalana de l’any, és una oportunitat per donar el millor de si mateixa, encara que creu que en aquest cas ha funcionat la discriminació positiva i s’ha volgut premiar una dona. Igualment, va afirmar que hi ha més dones que s’estan implicant en el tema del compromís social. I la implicació prové de la societat civil més que de l’organització a la qual pertany.

Albert Campabadal va destacar que en el col·lectiu de persones amb discapacitat la taxa d’atur és del doble i malgrat la normativa obliga a les empreses de més de 50 treballadors a contractar i tenir, com a mínim, un 2% de la plantilla de personal amb algun tipus de discapacitat, encara queda camí per recórrer. Va instar a treballar cadascú dins de la seva esfera perquè això canviï.

6) Què podeu fer des del vostre àmbit per conciliar vida familiar i professional i què li diríeu als partits?

Albert Campabadal va explicar que queda molt camí, des del món de les persones amb  discapacitat hi ha actualment més de 3.000 persones treballant però queden moltes per inserir. S’ha de conscienciar de la importància d’inserir aquestes persones. Va instar als partits polítics a canviar l’horari laboral de les empreses de forma que a les 6.30h no quedi ningú a les oficines. Adoptar l’horari europeu. Aquest és un tema important de conciliació.

Lucia Caram va destacar la necessitat de despertar la consciència. Fomentar la coresponsabilitat sense perdre de vista als perdedors d’aquesta situació. Va criticar que ens estem acostumant amb el mínim i hem d’aspirar al màxim: la gent ha de viure integrant la vida personal, familiar, cultural, etc. Va exaltar a no renunciar a res i no crear qualsevol feina sinó feines que puguin copsar-ho tot. En aquesta tasca tothom és coresponsable: l’empresa, l’Administració Pública, les persones, els sindicats, etc. Hem de parlar de les persones i el seu dret a desenvolupar-se personalment, professionalment i familiarment.

Va recordar que tots som coresponsables de forma que hem de pensar què podem fer per canviar la societat, ens hem de preguntar no què pot fer el nostre país per nosaltres sinó què podem fer nosaltres per al nostre país, com va dir John F. Kennedy.

Anna Corbella va destacar la importància que el Govern aposti per l’Educació. Canviar la situació és difícil però no impossible i, des del seu àmbit, només pot servir d’inspiració.

Per cloure el debat, Conchita Gassó va destacar la importància de la tecnologia actual per ajudar a la conciliació i va remarcar la labor de prop de 40 voluntaris de la Fundació GAES solidari que compaginen la seva vida laboral i familiar amb les tasques de voluntariat.

Finalment, va reflexionar sobre la necessitat que el tema de la conciliació i la igualtat estigui present en les agendes dels polítics i de l’administració pública i tothom ha de ser conscient de la seva coresponsabilitat.

Carme Seguí Ureña

2 thoughts on “Conciliació i Igualtat

  1. Bon dia,
    totalment d’acord amb l’apunt,no puc afegir gaire res més, tot el que exposen és el que penso. Caldria anar potser averiguant més entitats i xarxes que facin tasques de reinserció. Ahir en una xerrada que vaig assistir a Tribuna Girona varen parlar sobre el benestar de les persones, concretament el catedràtic Guillem López Casasnovas. Per mi una ponència extraordinària però de tan sols 15 minuts perquè (hi havia partit del Barça) ho deixo entre parèntesi per adonar-nos de la força del futbol… va suggerir que el nostre país és un país pa viejos y jóvenes 🙂 crear clústers de caire social, per aconseguir el benestar de les persones..l’economia enfocada al benestar.

    M'agrada

  2. Hola a tothom. Molt interessant aquest escrit.
    Jo personalment estic molt d’acord amb el que diu Anna Corbella; “canviar la situació és difícil, però no impossible” ; per a mí, TOT RAU EN UNA BONA EDUCACIÓ; tant a casa com a l’escola i en tots els àmbits… I en tenir una ment oberta als canvis que siguin beneficiosos per a totes i tots…
    No es pot tenir “conciliació” ni “igualtat” si no es comença per l’entorn més proper… I encara falta per a interioritzar això.

    Estic convençuda que algun dia ho aconseguirem….

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s